A mi m'han paregut dues histories que expresan el que sería un bon comportament amb les altres persones i que tenía que agraeixer el que tenía, sigui bó o no (JOHAN)
Hola, sóc la Lucía. A mi m'ha agradat més el primer curtmetratge. M'ha agradat perque, ja des el principi l'home està fent coses per ajudar a les altres persones com , per exemple: defendre'l de agafar els medicaments o les medicines i donar-li/regalar-li una bossa de sopa de verdures. i també m'ha agardat perque el metge que està tractant al home, és la persona ha la qual l'home que està malalt va ajudar quan era petit i la va donar una bossa de sopa i tres paquets d'analgèsics. En resum que si tu dones, tu rebràs en algun moment de la vida.
A mi m'ha agradat més el primer cortometratge, perque l'home estava ajudant als altres, a més a més m'ha semblat una gran historia perque crec que sempre que es pugui s'ha d'ajudar.
A mi m'ha agradat més el primer cortometratge, perque l'home no coneixia de res a el nen preo igualment l'ajuda hi gracies allo l'home segueix amb vida.
Hola sóc la Noemí. A mi m'agradat més el primer curtmetratge, perqué l'home ajuda al noi dont-li les medicines. No només ajudant a al noi, sinó ajudant a la seva mare que está malaltona. Noemí Puig Alegre 6èB
A mi, tot i que els dos curtmetratges m'han agradat molt, m'ha semblat que el primer era molt bonic. També apart del que han dit els altres companys, em sembla que també volia representar que quan al nen petit ningú li ajuda perquè creuen que es un lladregot, el home, sense saber que després d'uns anys li anava a salvar la vida i la seva botiga, va ajudar-li. Amb això em refereixo, també, a que ningú s'esperava que aquell nen quan es fes gran fos metge.... Hem de mirar les dues cares. Potser el home tenia alguna esperança? O només era per compassió? A mi em sembla que l'home ajuda al nen per generositat, no pensava que li anava a salvar la vida. Només algunes persones ho saben fer. Per el cas del noi, em de pensar que una cosa així no s'oblida. (ADA)
Hola sóc la Judith, A mi m'ha agradat més el primer cortometratge, perqué crec que l'home va intentar ajudar al nen, pagant-li medicina que necesitava per la seva mare. Va passar el temps i l'home es va posar malalt, el destí va fer que el metge que el va curar fos aquell nen que va ajudar feia 30 anys. Aquesta historia ens ensenya que sempre s'ha de fer el be i ajudar als demés que ho necessiten.
Hola sóc el Daniel. A mi m'agradat més el primer perqué l'adult de ajudar al nen sense saber per qué volía les medicines. Llavors aixó es que l'home ajudar al noi en una situació difícil. Just aixó va pasar 30 anys després Quan l'adult estava en una situació difícil el noi (que ja era adult) va pagar les dudes que tenía a l'hospital. Per aixó sempre és important ajudar a qui ho necessita. I sempre ajudar desinteresadament.
Hola, a mi m'ha agradat més el primer però opinare sobre el segon ja que ningú ho ha fet.
Em sembla que el nen era pobre i portava roba trencada quan a vist que hi havia un altre nen que vestia roba de més calitat a desitgat ser com ell però no ha pensat en les coses dolentes que ell podia tenir. No hem de voler ser com algú altre perque tingui coses més boniques o de marca. Hem de ser afortunats de no tenir malalties fortes ni de viure al mitg del carrer. Nosaltres tenim sort, ho hem de gaudir.
A mi m'agradat mes el primer vídeo, en primer lloc ens transmet que no s'ha de robar, peró en aquest cas era molt necesari perquè la seva mare ho necessitava perquè estava malalta i no tenien diners per als seus medicaments, el que ens diu es que ens hem d'ajudar els uns als altres sense esperar res a canvi, fer-ho de cor. Si fem coses bones ens sentirem feliços i si rebem ens sentirem agraïts.
Hey soy Alejandro, A mi el que mes m'ha agradat a sigut el primer ja que el nen va saldar la deuda amb l'adut salvantli la vida ja que quant era petit ell li va salvar la vida a la seva mare.
Hola sóc la Júlia, a mi el que més m'ha agradat ha sigut el pimer perquè ensenyar la importancia de donar o deixar coses, després a cambi de tot et poden ajudar i salvar-te la vida.
Hola sóc el Moad, A mi m'han paregut els tots dos molt bonics però si he de escollir quin dels dos és millor, sincerament The Importance of giving m'ha paegut molt bonic perque si et poses en el lloc de la nena, veus que estas deseperada perque has hagut de posar en venda la teva casa per que el teu pare no hagi d'anar cap al cel però de repent no has de pagar res perque fa 30 anys el teu pare va fer una acció que va salvar a una persona i 30 anys després gràcies aquella acció que va fer el teu pare pot seguir viu perque la persona que ha portat els medicaments a la seva mare es la persona que paga la operació perque el teu pare segueixi viu i no hagis de vendre la teva casa
Hola sóc el Ruiyuan A mi m'agrada més el primer cortometratge,perqué l'home ajuda el noi a no donar-li medicaments, no només ajuda al noi, sinó que ajuda a la mare del noi, i la iniciativa de l'home val la pena aprendre.
Hola sòc el Xavi a mi m´ha agradat molt el primer vídeo perquè signifita que si les persones poden ser generoses i ajudar en els moments de mès necessitat tambè poden ser ajudades. Si tothom fòssim així seriem seriem mès felicos i el món seria molt millor.
Hola sóc el Mikel, A mi el video que més m'ha agradat a sigut el primer, perquè l’home que ajuda el nen li dona la vida a la seva mare i després d’un temps com agraïment a aquest senyor que havia ajudat al nen, el nen ajuda a el senyor que s’havia posat malalt i l’ajuda.
A mí m'ha impactat més el primer curtmetratge, l'altre també ha sigut molt bó però preferèixo parlar peròpreferèixo parlar del primer, ja que t'ensenya que ser bona persona, té bones consequències. Una gran lecció.
Hola! Sóc la Marina. A mi el curtmetratge de "The Importance of giving". A mi em dona a entendre que a vegades un bon gest te recompenses quan menys t’ho esperes o quan més ho necessites.
Hola! Sóc la Cloe. Opinaré sobre el segon curtmetratge. Considero des de el meu punt de vista que és erroni el missatge. Crec que és normal que el nen pobre tingui aspiracions, encara que siguin materials. La moralitat del vídeo ens vol fer entendre que has de ser conformista i dóna un enfocament dramàtic quan jo veig raonable millorar: "Jo no vull estar així '' i davant d'això canviar i millorar. Cloe Mesa 6èB
Hola sóc la Nora, A mi m´ha agradat més el segon video ,perquè aquest curtmetratge té una moralitat que vol dir : no desitgis ser com els altres perquè no saps que tens fins que ho perds.
Hola sóc el Darío , crec que al segon video vol dir que no sempre el més arreglat , am roba més bona és millor . I el primer curt es refereix a la importancia de dononar i agraeixa .
Hola sóc Laia, A mi l'agradat el segon video perquè moltes vegades no valorem les coses que tenim fins que les podem perdre. Hem de valorar les coses que no son materials ja que a vegades desitgem les coses d'altres persones i no valorem les coses bones que tenim. Laia Martínez 6ºA
Hola sóc el Zayd, a mi m'ha agradat més el primer curtmetratge però vull comentar sobre el segon ja que poca gent ho ha fet. A mi m'ha agradat el segon (però no tant com el primer) perquè expressa que un nen que tingui només ropa que desitges tenir no vol dir que no tingui defectes.
A mi m'han agradat els dos vídeos però parlaré sobre el segon.
El que passa es que hi havia un nen que portava les sabates trencades i no es paraven de riure d'ell, però es va trobar amb un nen que portava unes sabates que no estaven trencades però no podia caminar. Llavors el nen de les sabates trencades va dir:" Vull ser com ell, vull ser com ell, vull ser com ell..."i es va "transformar" en ell i uns segons després va veure que el nen que no podia caminar estava content perquè ja podia caminar i li donava igual tenir les sabates trencades, era feliç. El nen de les sabates trencades que ara es el que no pot caminar es va donar comte de això, que no podia caminar, llavors es va pensar que hi havien problemes més greus que tenir les sabates trencades.
Hola soc el David, A mi m'ha agradat molt el primer curtmetratge, perque gracies al señor que li va donar medicaments i una latre vosa el nen al cap de 30 anys es va transformar en metge i va poder ajudar-li al señor del cop de cap que li va donar. I sobre el segon fa reflexionar que si un nen te una ropa molt bonica i tu no això no significa que el nen no tinqui malalties o altres dificultats
Hola!Yo soc l'Elsa. El curtumetratge que més m'agradat ha sigut el de "l'Importancia de dar" (encara que el segon també està molt ben fet). He escogit el perquè el que representa és una situació molt bonica en la que representa que el que dones el reves d'alguna manera
Hola!Jo soc la Malak, A mi m'ha agradat el primer curtumetage perquè t'explica que si tu fas alguna cosa bona per els altres,ells també o recompensaran cuant lo necessites. Malak 6éB
A mi m'han agradat molt, pero parlaré del primer. Jo crec en el karma i crec que si ets bo la vida sera bona amb tu i que pasi el que pasi l'ultim que es perd ha de ser l'amabilitat, perque abans de res has de mirar la seva motxilla de pedres (la motxilla de pedres us una metafora que segurament coneixeu que es que tothom te una motxilla de pedres que se li va omplint de coses dolentes que porta carregades a l'esquena i que abans de dir o fer res miris la motxilla i pensis pel que pasa aquella persona) i pensar i actuar de bon cor, sempre donant lo millor de tu. Aquell homa ho va fer, sense saver si podreia rcuperar els diners i sense coneixer al noi, em sembla que tots hauriem de aprendre d'aquell personatge. El senyor, un cop bell, es posa malalt, pero no ha de pagar res perque ell va se bo amb el seu metge feia 30 anys, aixo, es una lliçó molt important (Laia Inarejos 6éB)
El curtmetratge que més m’ha agradat ha estat el de “My shoes” perquè ens ensenya dos valors molt importants (o més, però jo només n’he identificat dos). En primer lloc, el respecte cap als altres perquè, al principi del curtmetratge, el nen amb roba en mal estat seu en un banc i la gent del voltant es burla d’ell pel sol fet de portar vestimenta feta malbé. Tots som diferents, tant si les diferències són bones o dolentes, ningú és perfecte i, doncs, ens hem de tolerar els uns als altres, perquè aquell nen té peces de roba trencades i, potser, un dels que es burla d’ell té una altra imperfecció (per exemple, no té feina). I, en segon lloc, a valorar el que tenim, perquè el nen protagonista seu en un altre banc on hi ha un noi amb peces de roba en bon estat, aleshores, se’n va a seure sota un arbre on desitja tenir un bon vestuari sense tenir en compte que tots els beneficis tenen els seus perjudicis i, tot d’una, apareix en el banc on havia vist a aquell noi, amb bona roba però amb paraplegia. Mentre se’n va del parc amb cadira de rodes veu al nen d’abans amb la seva antiga vestimenta bruta corrent feliç. Hem de valorar el que ja tenim sense voler el que tenen els altres; si aprenem a apreciar el que tenim serem més feliços del que seríem si tinguéssim el que tenen els altres i nosaltres volem, perquè potser l’altre no té una cosa que tu tens i és molt apreciada, però no l’estàs valorant el suficient.
Valoro el primer curtmetratge, part d'aquesta idea:si fas bé la vida et recompensarà d'alguna manera.La intenció és molt bona, així que no sé si la realitat serà així. Pensem que el karma existeix i, per tant, curtmetratge és un conte bonic amb un final feliç.
Doncs el que més m' ha agradat a sigut el primer. Crec que és mes educatiu i mostra la realitat, mostra que no tot el mon pot viure tan bé com altres i aixó fa pensar en que ens hem de conformar amb el que tenin perquè hi ha gent que ho passa pitjor. (SOY LA INÉS)
Sóc la Iratxe a mi m' ha agradat més el primer que el segon perquè expresa que si tu et portes be amb una persona després les altres persones faran el mateix amb tu.
A mi m'han paregut dues histories que expresan el que sería un bon comportament amb les altres persones i que tenía que agraeixer el que tenía, sigui bó o no (JOHAN)
ResponEliminaHola,
ResponEliminasóc la Lucía.
A mi m'ha agradat més el primer curtmetratge.
M'ha agradat perque, ja des el principi l'home està fent coses per ajudar a les altres persones com , per exemple: defendre'l de agafar els medicaments o les medicines i donar-li/regalar-li una bossa de sopa de verdures.
i també m'ha agardat perque el metge que està tractant al home, és la persona ha la qual l'home que està malalt va ajudar quan era petit i la va donar una bossa de sopa i tres paquets d'analgèsics. En resum que si tu dones, tu rebràs en algun moment de la vida.
Lucía Muriel 6èb.
Hola sóc la Paula,
ResponEliminaA mi m'ha agradat més el primer cortometratge, perque l'home estava ajudant als altres, a més a més m'ha semblat una gran historia perque crec que sempre que es pugui s'ha d'ajudar.
Paula Bravo 6èA
Hola sóc el Sergi
ResponEliminaA mi m'ha agradat més el primer cortometratge, perque l'home no coneixia de res a el nen preo igualment l'ajuda hi gracies allo l'home segueix amb vida.
Sergi Morillo 6éB
Hola sóc la Noemí.
ResponEliminaA mi m'agradat més el primer curtmetratge, perqué l'home ajuda al noi dont-li les medicines. No només ajudant a al noi, sinó ajudant a la seva mare que está malaltona.
Noemí Puig Alegre 6èB
A mi, tot i que els dos curtmetratges m'han agradat molt, m'ha semblat que el primer era molt bonic. També apart del que han dit els altres companys, em sembla que també volia representar que quan al nen petit ningú li ajuda perquè creuen que es un lladregot, el home, sense saber que després d'uns anys li anava a salvar la vida i la seva botiga, va ajudar-li. Amb això em refereixo, també, a que ningú s'esperava que aquell nen quan es fes gran fos metge.... Hem de mirar les dues cares. Potser el home tenia alguna esperança? O només era per compassió? A mi em sembla que l'home ajuda al nen per generositat, no pensava que li anava a salvar la vida. Només algunes persones ho saben fer. Per el cas del noi, em de pensar que una cosa així no s'oblida.
ResponElimina(ADA)
Hola sóc la Judith,
ResponEliminaA mi m'ha agradat més el primer cortometratge, perqué crec que l'home va intentar ajudar al nen, pagant-li medicina que necesitava per la seva mare. Va passar el temps i l'home es va posar malalt, el destí va fer que el metge que el va curar fos aquell nen que va ajudar feia 30 anys. Aquesta historia ens ensenya que sempre s'ha de fer el be i ajudar als demés que ho necessiten.
Judith - 6éA
Hola sóc el Daniel.
ResponEliminaA mi m'agradat més el primer perqué l'adult de ajudar al nen sense saber per qué volía les medicines. Llavors aixó es que l'home ajudar al noi en una situació difícil. Just aixó va pasar 30 anys després Quan l'adult estava en una situació difícil el noi (que ja era adult) va pagar les dudes que tenía a l'hospital. Per aixó sempre és important ajudar a qui ho necessita. I sempre ajudar desinteresadament.
Daniel 6B.
Hola, a mi m'ha agradat més el primer però opinare sobre el segon ja que ningú ho ha fet.
ResponEliminaEm sembla que el nen era pobre i portava roba trencada quan a vist que hi havia un altre nen que vestia roba de més calitat a desitgat ser com ell però no ha pensat en les coses dolentes que ell podia tenir. No hem de voler ser com algú altre perque tingui coses més boniques o de marca. Hem de ser afortunats de no tenir malalties fortes ni de viure al mitg del carrer. Nosaltres tenim sort, ho hem de gaudir.
Aina
EliminaHola sóc la Carla,
ResponEliminaA mi m'agradat mes el primer vídeo, en primer lloc ens transmet que no s'ha de robar, peró en aquest cas era molt necesari perquè la seva mare ho necessitava perquè estava malalta i no tenien diners per als seus medicaments, el que ens diu es que ens hem d'ajudar els uns als altres sense esperar res a canvi, fer-ho de cor. Si fem coses bones ens sentirem feliços i si rebem ens sentirem agraïts.
Carla Blanes Rodríguez - 6A
A mi m'agradat més el primer vídeo ja que un home ajuda a un nen sense conèixer-lo peròal final és el rebés el nen que ja es adult ajuda al home...
ResponEliminaEl de dalt soc jo el Isaac
EliminaHey soy Alejandro,
ResponEliminaA mi el que mes m'ha agradat a sigut el primer ja que el nen va saldar la deuda amb l'adut salvantli la vida ja que quant era petit ell li va salvar la vida a la seva mare.
Hola sóc la Júlia,
ResponEliminaa mi el que més m'ha agradat ha sigut el pimer perquè ensenyar la importancia de donar o deixar coses, després a cambi de tot et poden ajudar i salvar-te la vida.
Hola sóc el Moad,
ResponEliminaA mi m'han paregut els tots dos molt bonics però si he de escollir quin dels dos és millor, sincerament The Importance of giving m'ha paegut molt bonic perque si et poses en el lloc de la nena, veus que estas deseperada perque has hagut de posar en venda la teva casa per que el teu pare no hagi d'anar cap al cel però de repent no has de pagar res perque fa 30 anys el teu pare va fer una acció que va salvar a una persona i 30 anys després gràcies aquella acció que va fer el teu pare pot seguir viu perque la persona que ha portat els medicaments a la seva mare es la persona que paga la operació perque el teu pare segueixi viu i no hagis de vendre la teva casa
al principi volia dir que tots dos m'han paregut molt bonics
ResponEliminaHola sóc el Ruiyuan
ResponEliminaA mi m'agrada més el primer cortometratge,perqué l'home ajuda el noi a no donar-li medicaments, no només ajuda al noi, sinó que ajuda a la mare del noi, i la iniciativa de l'home val la pena aprendre.
Ruiyuan 6èB
Hola sòc el Xavi a mi m´ha agradat molt el primer vídeo perquè signifita que si les persones poden ser generoses i ajudar en els moments de mès necessitat tambè poden ser ajudades. Si tothom fòssim així seriem seriem mès felicos i el món seria molt millor.
ResponEliminaHola sóc el Mikel,
ResponEliminaA mi el video que més m'ha agradat a sigut el primer, perquè l’home que ajuda el nen li dona la vida a la seva mare i després d’un temps com agraïment a aquest senyor que havia ajudat al nen, el nen ajuda a el senyor que s’havia posat malalt i l’ajuda.
Mikel
Hola sóc l'Aníbal,
ResponEliminaA mí m'ha impactat més el primer curtmetratge, l'altre també ha sigut molt bó però preferèixo parlar peròpreferèixo parlar del primer, ja que t'ensenya que ser bona persona, té bones consequències. Una gran lecció.
Hola!
ResponEliminaSóc la Marina.
A mi el curtmetratge de "The Importance of giving". A mi em dona a entendre que a vegades un bon gest te recompenses quan menys t’ho esperes o quan més ho necessites.
Hola!
ResponEliminaSóc la Cloe. Opinaré sobre el segon curtmetratge. Considero des de el meu punt de vista que és erroni el missatge. Crec que és normal que el nen pobre tingui aspiracions, encara que siguin materials. La moralitat del vídeo ens vol fer entendre que has de ser conformista i dóna un enfocament dramàtic quan jo veig raonable millorar: "Jo no vull estar així '' i davant d'això canviar i millorar.
Cloe Mesa 6èB
Hola sóc la Nora,
ResponEliminaA mi m´ha agradat més el segon video ,perquè aquest curtmetratge té una moralitat que vol dir : no desitgis ser com els altres perquè no saps que tens fins que ho perds.
Hola sóc el Darío , crec que al segon video vol dir que no sempre el més arreglat , am roba més bona és millor .
ResponEliminaI el primer curt es refereix a la importancia de dononar i agraeixa .
Hola sóc Laia,
ResponEliminaA mi l'agradat el segon video perquè moltes vegades no valorem les coses que tenim fins que les podem perdre. Hem de valorar les coses que no son materials ja que a vegades desitgem les coses d'altres persones i no valorem les coses bones que tenim.
Laia Martínez 6ºA
Hola, sóc la Dekra, a mi m'agradat més el segon perquè això et fa veure que tenir més coses bones no et fa menys persona o superior als altres.
ResponEliminaHola sóc el Zayd, a mi m'ha agradat més el primer curtmetratge però vull comentar sobre el segon ja que poca gent ho ha fet. A mi m'ha agradat el segon (però no tant com el primer) perquè expressa que un nen que tingui només ropa que desitges tenir no vol dir que no tingui defectes.
ResponEliminaHola, sóc la Ashley , a mi m'agaradat mes el segon perquè el segon he vist que no fa falta vestir-se com ric nomes a de ser ell mateix
ResponEliminaAshley-6èA
Hola soc el Pol.
ResponEliminaA mi m'han agradat els dos vídeos però parlaré sobre el segon.
El que passa es que hi havia un nen que portava les sabates trencades i no es paraven de riure d'ell, però es va trobar amb un nen que
portava unes sabates que no estaven trencades però no podia caminar. Llavors el nen de les sabates trencades va dir:" Vull ser com ell, vull ser com ell, vull ser com ell..."i es va "transformar" en ell i uns segons després va veure que el nen que no podia caminar estava content perquè ja podia caminar i li donava igual tenir les sabates trencades, era feliç. El nen de les sabates trencades que ara es el que no pot caminar es va donar comte de això, que no podia caminar, llavors es va pensar que hi havien problemes més greus que tenir les sabates trencades.
Hola soc el David,
ResponEliminaA mi m'ha agradat molt el primer curtmetratge, perque gracies al señor que li va donar medicaments i una latre vosa el nen al cap de 30 anys es va transformar en metge i va poder ajudar-li al señor del cop de cap que li va donar. I sobre el segon fa reflexionar que si un nen te una ropa molt bonica i tu no això no significa que el nen no tinqui malalties o altres dificultats
Hola!Yo soc l'Elsa.
ResponEliminaEl curtumetratge que més m'agradat ha sigut el de "l'Importancia de dar" (encara que el segon també està molt ben fet). He escogit el perquè el que representa és una situació molt bonica en la que representa que el que dones el reves d'alguna manera
Hola!Jo soc la Malak,
ResponEliminaA mi m'ha agradat el primer curtumetage perquè t'explica que si tu fas alguna cosa bona per els altres,ells també o recompensaran cuant lo necessites.
Malak 6éB
A mi m'han agradat molt, pero parlaré del primer. Jo crec en el karma i crec que si ets bo la vida sera bona amb tu i que pasi el que pasi l'ultim que es perd ha de ser l'amabilitat, perque abans de res has de mirar la seva motxilla de pedres (la motxilla de pedres us una metafora que segurament coneixeu que es que tothom te una motxilla de pedres que se li va omplint de coses dolentes que porta carregades a l'esquena i que abans de dir o fer res miris la motxilla i pensis pel que pasa aquella persona) i pensar i actuar de bon cor, sempre donant lo millor de tu. Aquell homa ho va fer, sense saver si podreia rcuperar els diners i sense coneixer al noi, em sembla que tots hauriem de aprendre d'aquell personatge. El senyor, un cop bell, es posa malalt, pero no ha de pagar res perque ell va se bo amb el seu metge feia 30 anys, aixo, es una lliçó molt important
ResponElimina(Laia Inarejos 6éB)
HOME***
ResponEliminaEl curtmetratge que més m’ha agradat ha estat el de “My shoes” perquè ens ensenya dos valors molt importants (o més, però jo només n’he identificat dos). En primer lloc, el respecte cap als altres perquè, al principi del curtmetratge, el nen amb roba en mal estat seu en un banc i la gent del voltant es burla d’ell pel sol fet de portar vestimenta feta malbé. Tots som diferents, tant si les diferències són bones o dolentes, ningú és perfecte i, doncs, ens hem de tolerar els uns als altres, perquè aquell nen té peces de roba trencades i, potser, un dels que es burla d’ell té una altra imperfecció (per exemple, no té feina). I, en segon lloc, a valorar el que tenim, perquè el nen protagonista seu en un altre banc on hi ha un noi amb peces de roba en bon estat, aleshores, se’n va a seure sota un arbre on desitja tenir un bon vestuari sense tenir en compte que tots els beneficis tenen els seus perjudicis i, tot d’una, apareix en el banc on havia vist a aquell noi, amb bona roba però amb paraplegia. Mentre se’n va del parc amb cadira de rodes veu al nen d’abans amb la seva antiga vestimenta bruta corrent feliç. Hem de valorar el que ja tenim sense voler el que tenen els altres; si aprenem a apreciar el que tenim serem més feliços del que seríem si tinguéssim el que tenen els altres i nosaltres volem, perquè potser l’altre no té una cosa que tu tens i és molt apreciada, però no l’estàs valorant el suficient.
ResponEliminaPablo
Valoro el primer curtmetratge, part d'aquesta idea:si fas bé la vida et recompensarà d'alguna manera.La intenció és molt bona, així que no sé si la realitat serà així. Pensem que el karma existeix i, per tant, curtmetratge és un conte bonic amb un final feliç.
ResponEliminaSóc la Núria
EliminaDoncs el que més m' ha agradat a sigut el primer. Crec que és mes educatiu i mostra la realitat, mostra que no tot el mon pot viure tan bé com altres i aixó fa pensar en que ens hem de conformar amb el que tenin perquè hi ha gent que ho passa pitjor.
ResponElimina(SOY LA INÉS)
Sóc la Iratxe a mi m' ha agradat més el primer que el segon perquè expresa que si tu et portes be amb una persona després les altres persones faran el mateix amb tu.
ResponElimina